Les nostres rutes

Introducció

A la Catalunya feudal, els pagesos remences estaven sotmesos sempre a un senyor, i només podien comprar la possibilitat de passar a pertànyer a un altre senyor, mai de ser lliures d’aquest pagament i obligacions, que eren hereditàries. Aquest és considerat un dels sistemes d’esclavatge més complexes que s’han vist a Europa. Aprofitant la Guerra Civil Catalana de 1461, els remences es van revoltar contra els seus senyors i, encapçalats per Francesc de Verntallat, van obligar als senyors de la vall a rendir els seus castells. Armats i sense gaire res més a perdre que la vida, l’exèrcit remença va aconseguir fites com assetjar punts estratègics com Besalú obligant-los a rendir-se i obrir les portes. Fou així com, després de les segones revoltes remences, la monarquia no va tenir cap altra opció que seure a la taula i negociar la fi d’aquesta situació d’abús. Va ser a Celrà, a pocs metres de Mas Trobat, on els pagesos de remença van signar orgullosos que s’havien guanyat la llibertat.

En homenatge a aquest moment, cada any es celebra a la vall la Festa Remença, una jornada de celebració on s’escenifiquen moments de l’època i es fan jocs per grans i petits. Aquesta és una festa itinerant, que cada any es celebra en un punt diferent de la vall amb objectiu de donar valor al seu conjunt i, de passada, donar a conèixer nous racons tant a locals com a visitants.

B: Sant Gregori

Ens cal viatjar molt en el temps per trobar l’origen de la població que dona entrada a la Vall de Llémena: Sant Gregori, concretament al Pelolític Inferior, així com restes de poblacions al llarg del temps com les restes d’un poblat ibèric entre els S. III i II abans de crist al cim de Sant Grau i restes romanes ja assentades a la plana del municipi. Però és a partir del S. IX que trobem els primers documents que parlen de Sant Gregori com a població que perdura al llarg dels segles X i XI durant l’època feudal.

El casc antic que envolta l’Església de Sant Gregori, la converteix en l’element més distintiu del conjunt medieval de la població. Pel que fa al seu origen, en trobem els primers documents l’any 882, en una construcció romànica del S. XI. Compta amb una nau de creuer i una capçalera amb tres absis dels que se’n conserven dos avui dia. L’espai dedicat a la sagristia es construí segles més tard, al S.XVIII. Durant les restauracions dutes a terme el 1984 s’hi trobaren tres lipsanoteques (recipients petits per guardar relíquies) de fusta amb relíquies i documents entre els quals hi havia el de l’acte de consagració de l’església.

Prop del casc antic hi trobem el conegut popularment com a Castell de Sant Gregori, tanmateix el seu nom oficial és el de Casal dels Margarit, topònim originat pel cognom de la família que n’era propietària. Aquesta llinatge, poderosa família de terratinents hi visqué durant els segles XIV, XV i XVI fins que passà a funcionar com a masia i, més tard, passà a estar abandonat. Es tracta d’un gran edifici quadrangular de tres plantes distribuïdes al voltant d’un pati interior fortificat, amb una torre cantonera de quatre pisos.

C: Canet d'Adri

Amb uns orígens que daten del Paleolític inferior, Canet d’Adri ha tingut des de l’alta edat mitjana una estructura molt disseminada en masos. Tanmateix, aquests poc a poc es van anar organitzant al voltant de la parròquia de Sant Martí, originària de l’any 968.

Trobem el primer document que parla d’aquesta població en l’any 822, sobre l’església de Sant Vicenç, en conjunt monumental al voltant del que s’agrupen les poques cases que conformen aquesta població. Es tracte d’un edifici d’origen romànic estructurat en tres naus separades per grans arcades i absis. La nau es conforma a partir d’una volta de canó sostinguda per arcs torals. El campanar, de planta quadrada, és de construcció posterior, així com la portalada renaixentista que podem observar a la façana principal.

D: Adri

Integrat dins en el conjunt municipal de Canet d’Adri, Adri es troba envoltat d’un paratge purament volcànic, coronat pel turó d’Adri. Destaca de la població l’església de Sant Llorenç d’Adri, un edifici d’origen romànic del S.XII compost per una nau capejada per un absis semicircular. Durant el S. XV un conjunt de sismes la van malmetre, fet pel qual va haver de ser reconstruïda, moment en el que se li afegiren les capelles laterals i el campanar de torre.

E: Cartellà

Aquesta petita població formada per unes poques masies envoltades de camps de cultiu ubicada al municipi de Sant Gregori es troba construïda al voltant de l’església de Sant Feliu de Cartellà. Aquest edifici de planta rectangular es troba format per una nau, capelles laterals i un absis a la part posterior. Amb una façana on destaca un portal d’estil renaixentista fet de pedra nummulítica de Girona, es troba coronat per un campanar adossat en un lateral de la part posterior.

Destaca de la població el castell de Cartellà, una important fortificació catalogada com a bé cultural d’interès nacional. Amb origen l’any 1238, era un castell amb una funció residencial. Amb una planta en forma de U, presenta una estructura conformada en planta baixa, pis i golfes i, tot i que es poden apreciar afegits d’època moderna com l’escalinata interior, el castell correspon a l’estil típic de l’època gòtica.

F: Llorà

Ubicat al terme municipal de Sant Martí de Llémena, Llorà és un nucli poblacional amb elements arqueològics molt antics, com les coves funeràries de Boratuna, amb origen a les primeres edats dels metalls, i la cova de Rocafesa, emprada durant l’època del Neolític.

El nucli poblacional es troba construït al voltant de l’església de Llorà. Tot i que aquesta construcció és força moderna, se sap que sota els seus fonaments hi ha les restes d’una edificació amb les mateixes funcions que podria datar de l’època romana. En una de les recents restauracions, s'hi van trobar diverses pintures d'origen romànic. 

G: Sant Martí de Llémena

Amb un nom que trobem documentat el S.XI i que sembla provenir del bolet també conegut com llengua de bou, Sant Martí de llémena presenta les proves dels seus pobladors més antics a les coves ubicades a les muntanyes abruptes que envolten la vall.

El casc antic de la població es troba construït al voltant de l’església de Sant Martí de Llémena: un edifici de planta rectangular, murs exteriors arrebossats i coberta de teula àrab a dos vessants. Un campanar de planta rectangular corona l’edificació amb un arc de mig punt a cada façana i una coberta piramidal de pedra.

Arribats a aquest punt de l’itinerari, podem apreciar que el paratge ja es comença a percebre diferent envers al que trobem a la plana del peu de la vall, esdevenint un espai ideal per realitzar excursions per la natura com la pujada al volcà de la Banya del Boc.

H: Granollers de Rocacorba

Granollers de Rocacorba és una petita població del municipi de Sant Martí de Llémena ubicada al vessant oest de la serra de Rocacorba. L’Església d’aquest nucli poblacional es troba dedicada a Santa Maria i es troba ubicada prop del castell de Granollers, que en el seu moment va ser el centre de la baronia de Granollers. Aquest castell és una fortificació del qual trobem els orígens l’any 1140, però les restes de l’antic castell són difícilment perceptibles ateses les nombroses reformes que patí l’estructura durant els propers anys. Actualment es troba organitzat per cinc edificacions al voltant d’un pati central i al centre de la façana sud hi podem trobar una antiga torre del castell. La resta d’edificis, de dos o tres pisos, es destinen principalment a l’habitatge i mostren elements arquitectònics propis de l’època moderna i contemporània.  El tret més significatiu dels antics usos de l’edificació, és la torre ubicada a la façana sud, una edificació de planta rectangular que atribueix un caràcter defensiu a l’estètica del conjunt de l’actual masia.

La densitat de les zones boscoses on ens trobem i la facilitat de trobar-hi amagatalls van fer d’aquest territori un espai molt emprat durant la fi de la segona guerra civil espanyola perquè s’hi establissin assentaments de maquis, grups de guerrillers contraris a la dictadura de Franco.

I: Sant Esteve de Llémena

Sant Esteve de Llémena presenta una arquitectura amb una pedra que es comença a notar diferent de la que hem anat veient fins ara. Comencem a trepitjar terres de muntanya, hem entrat a la Garrotxa. Del conjunt d’aquest petit nucli poblacional, en destaca l’Església de Sant Esteve de Llémena que, en aquest cas, no es troba situada al mig del casc antic, sinó que es troba a pocs quilòmetres del nucli urbà, dalt d’un turó. Es troba composta per una sola nau amb capelles laterals i una cúpula amb llanterna sostinguda damunt de trompes. La coberta està feta de teula àrab a dues vessants. La torre del campanar, situada a l’entrada, és de teulat de punxa a quatre vessants.

J: Sant Aniol de Finestres

I arribem a la fi de la nostra aventura per les terres dels remensas de la Vall de Llémena. Sant Aniol de Finestres compta amb un nucli poblacional del qual destaca el castell de Finestres: una construcció ubicada a 960 metres d’alçada des del camí de Sant Aniol a Mieres i Santa Pau. De dimensions reduïdes, era una edificació típicament roquera, sense massa comoditats i aprofitant una plataforma que oferia la muntanya envoltada de precipicis. Actualment, però en trobem poc més que les restes d’una possible cisterna i uns trams de graonada, adossats a la roca que permeten apropar-se a la ruïna. 

La serra de Finestres tanca el vall pel nord, i és aquí on neix la riera de Llémena, que acompanya l’aigua fins a arribar a la ciutat de Girona.