Les nostres rutes

A: Juià

Comencem la nostra aventura a Juià, una petita però acollidora població que ha vist dedicada tota la seva vida al cultiu de la terra i la feina al bosc de Les Gavarres. En trobem els primers relats al S.IX, concretament al Castell de Juià, que servia de punt de vigilància i era en propietat del bisbat de Girona, ciutat ubicada just darrera del massís muntanyós que abraça el nostre petit poble.

L’església de Juià, el campanar de la qual resta inacabat, presenta un estil renaixentista del S. XVII, tot i que molt possiblement tingués un origen gòtic.

Cal destacar també que el cementiri del poble, ubicat just a l’altra banda del casc antic, fou dissenyat per la persona més destacada de l’arquitectura modernista gironina, Rafel Masó.

B: Sant Martí Vell

Sant Martí Vell nasqué en l’època medieval de la manera més senzilla: al voltant de la casa fortificada de la família dels Martí i el temple parroquial, amb una propietat originària de Cruïlles, s’hi anà construint una població que donà lloc a aquesta forma circular al voltant de l’església tan característica de moltes vil·les i ciutats de l'època.

Tot i que no queden restes del petit castell de Sant Martí, es creu que es trobava just davant de l’església, on trobarem una construcció que encara avui conserva un gran portal adovellat i del qual l’església, en el seu origen, n’hauria estat la capella.

Amb un nucli antic petit però ple de vida i autenticitat, Sant Martí Vell va deixar enamorada a la prestigiosa model i dissenyadora de Joies de Tiffany nascuda a Florència, Elsa Peretti que, després de triomfar com a artista a les ciutats més importants del món, va decidir que aquest  petit poble era el lloc on era feliç, i va decidir renovar l’església del municipi i fundar el celler Ecoccivi, que ara ens regala fantàstics vins nascuts als peus de les Gavarres. Un bon lloc per visitar i gaudir en un paratge únic. Però Elsa no era l’única artista que es va enamorar aquí, davant de l’església, a l’ajuntament, s’hi guarda un dels tresors més preuats pels vilatans de la població: el document de noces entre Salvador Dalí i Gala, que es van casar al Santuari d’Els Àngels, del que parlarem en el següent punt de la ruta.

C: Madremanya

Tot i ser una població que ràpidament crida l’atenció per la manera com ha conservat el seu passat medieval, diversos descobriments neolítics fan pensar en un origen en l’època romana, atès que ens trobem situats en una antiga via secundaria que comunicava la Via Augusta i Empúries amb la ciutat de Girona, connectant així petites poblacions del Baix Empordà i les Gavarres amb ciutats antigament importants.

Si explorem la població, trobarem un casc antic molt ben conservat, que ens permet veure no només les construccións del mateix, sinó també restes del recinte emmurallat que les protegia. Ja al cor del casc antic, hi trobarem l’Església de Sant Esteve, construïda al voltant del S.XIV amb un estil romànic tardà i fortificada al llarg dels següents dos segles.

A l'entrada del poble, veurem indicada la pujada fins al Santuari dels Àngels, que amb un recorregut de pocs minuts en cotxe ens permet veure, no només unes precioses vistes a la plana del Baix Empordà i la Costa Brava, sinó també el temple on es van casar Salvador Dalí i Gala.

D: Monells

A l’antigament anomenat Mulnels en textos d’entre els anys 800 i 900, se la considerava una població molt important en l’època medieval, amb un castell que, tot i que a dia d’avui es troba en runes, a ser molt important pel fet de trobar-se a la frontera entre el comptat d’Empúries i amb les possessions dels bisbes de Girona al Baix Empordà.

Amb una església, la de Sant Genís, de la qual trobem els primers documents el 1019, tot i ser més antiga, pertanyia a una família noble que es va posar de cognom el nom del lloc i va ser la seu del mercat més important de la comarca, fins que a mitjans del S. XIII va passar a dependre del Comptat d’Empúries, per ser anys més tard ocupat per les forces del rei i, tot seguit, venut.

L’any 1484 el castell fou atacat i controlat per la revolta dels remences, tema en el que aprofundirem millor en l’itinerari per la Vall de Llémena, bressol d’aquesta revolta popular que visqué a la Catalunya Carolíngia.

Pel que fa al famós mercat de Monells, poc a poc s’anà esvaint al veure’s eclipsat pel nou paper que començà a jugar la Bisbal d’Empordà.

Avui Monells resulta un aparador molt autèntic per intentar imaginar com era la vida de l’època medieval. La seva plaça resulta en si mateixa un viatge en el temps, un espai que ha inspirat diversos curtmetratges i pel·licules com 8 apellidos catalanes.

E: Cruïlles

Tot i ser un indret tan petit, els senyors de Cruïlles jugaren un paper important en la historia. Se’n troben els primers documents l’any 891, però en destaca el fet que l’any 1259 els seus senyors van a ver d’utilitzar el castell per pagar un deute. Gilabert III de Cruïlles i el seu fill Bernat de Cruïlles van ajudar el rei Pere II a defensar-se contra la invasió de les tropes franceses. Així, el 1315 poblacions com Peratallada, Cruilles o Torroella de Montgrí, entre d’altres, pertanyien al senyor de Cruïlles.

Però aquesta família va jugar un paper més enllà de la defensa dels comptats catalans, participant també al costat del rei en l’atac a l’illa de Sardenya.

D’aquells temps, avui dia podem trobar la torre de l’homenatge, que antigament formava part del castell, avui ja enrunat.

Pel que fa a l’església de Sant Miquel, data de l’any 904, tot i que es creu que va ser construïda sobre una encara més antiga d’origen romà. Cal tenir en compte que d’aquest temple en van sortir obres de molta importància per la història de l’art del territori i que avui podem trobar al Museu d’Art de Girona.

Ens trobem doncs en un poble que, tot i ser petit i un xic inhòspit, va jugar un paper molt important en l’època medieval tan per la seva situació estratègica com pel paper fonamental que va jugar la nissaga que el gestionava.

F: Púbol

Púbol, el regal més especial de Salvador Dalí a la seva estimada Gala. Trobem els primers documents d’aquest poble en l’any 1017. Amb un casc antic molt petit que et trasllada automàticament a l’època medieval. En destaquen principalment el castell, que data del S. XI, i l’església de Sant Pere, un temple del S. XIV d’estil gòtic amb una sola nau, coberta amb un arc apuntalat i acabat amb un absis poligonal. Aquesta església va ser una de les més destacades de la comarca fins que al voltant de 1963, amb la guerra civil espanyola, van ser destruïdes bona part de les seves obres.

Però Púbol és mundialment conegut com el lloc on Salvador Dalí va decidir viure i casar-se amb Elena Ivanovana, Gala. El castell de Púbol va ser el regal de Dalí a la seva estimada, i aquí van viure entre el surrealisme més trencador i l’Empordà més pausat. En aquest castell, avui convertit en una casa-museu que val molt la pena visitar, Dalí hi va establir el seu taller en la seva darrera etapa. És aquí on van viure feliços fins al final dels seus dies i era aquí on Dalí sempre havia dit que li agradaria reposar, amb la seva estimada, a qui avui es pot visitar a la cripta de la casa-museu.

G: Peratallada

Amb un nom amb un origen molt vinculat a la pedra (Petra taiata), trobem els primers documents amb aquest nom l’any 1065, moment en que exercia de límits de Pals i el seu castell.

Tot i que es creu que té un origen romà, s’especula també en un origen anterior, vinculat al jaciment ubicat al següent punt de la nostra ruta. El llinatge de Peratallada va ser el més important de tot el Baix Empordà, fins que al llarg del S.XIII Ponç de Peratallada va morir sense successió, i la seva germana es va casar amb Gilabert de Cruïlles, unint les dues cases i vinculant així el territori que ara trepitgem amb les històries que hem llegit a Cruïlles.

El conjunt de Peratallada compta amb un castell-palau que havia sigut abandonat i venut pels descendents dels Cruïlles-Peratallada, fins que els actuals propietaris, els comptes de Torroella de Montgrí, el van rehabilitar l’any 1965. Si hi parem atenció, distingirem dues estructures amb funcions clarament diferents: una tenia una funció defensiva, l’altra feia de palau. La forma del castell és la típica emprada en l’època alt-medieval, tot i que una part fou reconstruïda anys més tard amb altres estils.

L’església de la població està dedicada a Sant Esteve. És un temple romànic de dues naus amb absis semicirculars. A l’entrada hi trobem un arc de mig punt adovellat que ens convida a intuir que antigament hi havia un accés més adornat.

H: Ullastret

Ullastret presenta un nucli poblacional molt petit, del que destaca especialment l’església de Sant Pere, construïda el S. XI. Aquest petit temple està format per una planta basilical amb tres naus i tres absis, decorats exteriorment amb arcuacions llombardes. Al voltant de la població, hi trobem un conjunt emmurallat que ha suportat molt bé el pas dels anys i, just al costat, al Puig de Sant Andreu, hi trobem l’espai més destacat de la població: El Poblat ibèric d’Ullastret és un dels jaciments més grans de la península. Podem així descobrir els jaciments d’aquest important punt tant pel cultiu de la terra i la ramaderia com del comerç des d’un prisma centrat en un temps més pretèrit, en que l’arribada dels grecs a Empúries suposà tota una revolució tant en els conreus com en el comerç.

I: Pals

Amb un passat medieval centrat en la defensa i el control de les zones costaneres, Pals presenta un conjunt poblacional molt ben conservat, ple de detalls que recorden el seu passat i amb vestigis de l’antiga fortalesa que el presidia, com la torre de l’homenatge, amb un estil romànic i de planta circular, aixecada entre els segles XI i XIII. Trobem els primers documents que parlen de Pals al S. IX, referits a l’antic castell.

Si ens enfilem fins a dalt del turó sobre el que està construïda la població, veurem la plana que l’envolta i que, anys ençà, estava formada per pantans de poca profunditat.

Del casc antic en destaca també l’església de Sant Pere, amb un predomini de l’estil romànic, així com també el conjunt emmurallat que avui dia encara es pot apreciar, amb quatre torres de planta quadrada del S. XII.

J: Begur

Amb un origen molt semblant al de Pals, Begur tenia una funció de control i defensa del mar. Amb un castell ubicat al punt més elevat de la població, sempre havia centrat la seva economia en la pesca, la cerca i comercialització de corall i el cultiu de la terra. Tanmateix, Begur no hauria passat se ser un punt defensiu qualsevol, com tants altres trobem en aquestes terres, si no fos pels begurencs que marxaren al S.XIX a Cuba per guanyar-se la vida, i que després de tornar enriquits van invertir en excèntriques vivendes que cercaven evidenciar l’èxit del seu èxode. Avui, aquestes cases d’indians conformen amb el casc antic de la població un pintoresc escenari que regala al visitant una passejada única i diferent a cada passa, adornada amb el blau de fons del mar Mediterrani.